Crònica de Soronells: una experiència màgica

Deja un comentario

El lloc magnífic, lluny de tota civilització. Queda estrany dir això perque és molt més civilitzat el camp, el bosc, la natura en definitiva, no trobeu?

img-20161005-wa0012

En arribar, Soronells ens acull. Els petons, les abraçades, els retrobaments, les presentacions, la distribució d’habitacions i més, dóna pas a un sopar molt bo.

Després passem a una gran sala a on en Xavi imparteix un curs de relaxació. Com a curiositat i preguntant-se si ha estat intencionat, comenta que estem en la fase de lluna nova, quan es diu que la ment queda en blanc. Important per prendre consciència del nostre interior, focalitzant l’atenció en punts concrets. Ja ben relaxats i disposats a trobar tothom maquíssim i boníssim ens retirem a les nostres habitacions ja que l’endemà, qui així ho vulgui, s’ha de llevar ben d’hora per assistir a la classe de ioga de l’Ana.

Quan encara la natura no s’ha posat les piles, sona el gong que indica que l’esmorzar és a punt.

img-20161006-wa0003

De nou entaulats, fem plans per a la resta del dia.

Un nombrós grup tornem a la sala gran a on l’Alicia ens parlarà de la respiració. Primerament i donat que molts no ens coneixem, fem una cadena de noms per no oblidar-lo (Si més no, ha estat un bon motiu per riure). També hem rigut quan hem hagut de fer dos bàndols segons siguem inhaladors o exhaladors. Amb unes fitxes i de manera molt didàctica ens fa descubrir la importancia del diafragma i d’altres òrgans en una bona respiració.

Mentrestant, la Roser ha preparat diferents tipus de te i ens encoratja a endevinar de què són. Participem omplint uns fitxes i algunes persones (no totes) els encerten.  En acabar el concurs i amb la Roser al capdavant, enfilen cap el bosc a sadollar l’esperit amb tot el que la natura ens ofereix. Donada l’estació de l’any hi ha poca cosa florida però tot i així tornen ben contents. La resta es queda gaudint de la conversa, el silenci i la bellesa de l’entorn.

Dinem i tenim descans fins a les 17’- hores que alguns aprofiten per a fer la migdiada, altres per continuar parlant, algú per jugar a futbol amb el Gus (un crack de gos), d’altres per escriure. També era un crack la Loba que es posava de dues potes i empenyia el pestell quan volia entrar a la casa. Llàstima no haver-li fet foto perquè hauria pogut participar en el concurs.

A les cinc en punt, la Meri i el Santi ens presenten la seva classe de bio-centres. No tinc la gosadia d’explicar en què consisteix però si en parlaré de les sensacions que vaig, varem, experimentar. Els moviments de tot el cos inclosa la cara, al compàs de la música, el caminar familiaritzant-nos amb la sala, els coxins que abraçàvem, els desigs propis que dipositem en un bol i el que desitgem als altres…De mica en mica, els sentiments començen a aflorar i més d’una llàgrima ens llisca galta avall. Abraçats en rotllana i amb els ulls tancats, notem la presència de l’altre i la nostra pròpia. Asseguts a terra, encenem llanties al voltant del bol i expressem en veu alta el desig, al temps que recollim el nostre paperet. Ha estat una experiencia molt gratificant.

img-20161006-wa0014

Després de sopar, “l’Esteve” prepara un rom cremat en un petit pati entre les dues sales, a les fosques i mentre veiem llampegar. És una nit màgica i si hagués aparegut un esperit del bosc no ens hauria sorprés gens.

Ja ben engrescats tornem a la sala a on trobem encés el foc i llavors la disbauxa s’apodera dels presents que ballen com a posseits. Uns més d’hora i d’altres més tard ens retirem que encara queden hores de convivencia.

El diumenge s’aixeca mandrós, però no nosaltres. De bon matí un grup d’irreductibles com els seguidors de l’Astèrix ja han fet ioga, abans d’atendre la crida del gong que anuncia l’esmorzar.

img-20161005-wa0008

Un nombrós grup participa en l’interessantíssim taller de plantes remeieres dirigit per la Roser. Durant més de dues hores aprenem tot el que s’ha de saber sobre la farigola, la calèndula, el romaní, la sàlvia, l’hipèric, l’orenga, la sajolida, la cua de cavall i més que potser em descuido. Ens parla de les seves propietats, per a què es fan servir, els beneficis que ens aporten. Infusionem les plantes, fonem la cera en oli d’oliva, preparem ungüents i sal d’herbes. Omplim els pots, els decorem i etiquetem. Ha estat molt i molt bonic.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Com del que es tracta és de no parar, en acabar, mentre uns caminen, altres fan fotos pel concurs, altres parlen i uns quants tornen a la sala gran a fer-se massatges en parella (molt terapèutic). Encara hi ha temps per esperar l’hora de dinar asseguts a l’era xerrant i fumant i enyorant una cerveseta amb escopinyes.

Dinem i encetem una sobretaula distesa i divertida amb aplaudiments i fent “la ola” als organitzadors, les cuineres i els talleristes. Ens emplacem a fer una “performance” al metro, badallant de manera ostensible, ara que sabem el necessari i saludable que és no reprimir-los.

img-20161006-wa0018

Amb tot això, amb el cor pels núvols, es fan les quatre de la tarda i comencem a desfilar, desitjant poder tornar a repetir una sortida com aquesta en que totes i tots tornem millors. Si més no, JO.

Marisa, 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s